Legalització d'un projecte de construcció amateur

Aspectes diversos sobre la legalització d'un projecte de construcció artesanal (el marcatge CE, etcètera)

Un constructor amateur de El Creixell

The invisible Workshop

Construcció d'una petita goleta amb el casc de contraplacat

http://goletanaif.blogspot.com

Construcció de dinghies

http://hazteunbote.blogspot.com/

Aïllament tèrmic en velers construïts en acer

L'aïllament tèrmic interior en un veler construït en acer és un punt força delicat perquè la ruptura de discontinuïtat en els peces que el conformen (els ponts tèrmics) poden produir condensació, amb la consegüent corrosió. Una de les regles d'or en la construcció en acer passa per la possibilitat de poder desmuntar els aïllaments, plafons i mampares, a fi de poder fer revisions per controlar una possible corrosió i, si cal, reparar-la. Cal, a més, que l'aïllant no estigui adherid al casc per tal que sigui possible fer revisions periòdiques i si convingués netejar i repintar eventuals zones afectades d'oxidació. No obstant això, és necessari que l'espai entre l'un i l'altre sigui mínim per evitar tant como sigui possible la condensació en aquesta zona entre el casc i l'aïllant. Tinguem en compte, però, que la condensació no s'impedirà pas del tot, per tant, és convenient preveure que l'aigua condensada no es quedi estancada enlloc i que sigui conduïda vers la sentina per pròpia gravetat. L'aïllant, tallat en làmines, és convenient munta'l, doncs, empegat als plafons de contraplacat marí, tal i com es mostra a la figura. Els visos per collar els plafons decontraplacat a la peça en forma de T que va soldada a les quadernes del casc és convenient que siguin de niló, a fi i efecte de no crear cap pont tèrmic. crèdits de l'esquema de muntatge de les làmines d'aïllant: Pierre Gutelle, autor del llibre Achitecture du voilier. Tome 3: Consttruction, gréements, aménagements & equipements, Editions Loissier Nautiques: 1997 Pel que fa a les làmines de material aïllant pròpiament dit, és molt important que si és possible sigui incombustible, altrament, almenys caldria que fos ignifug. Cas que sigui combustible, sobre tot, que no produeixi gasos tòxics !. Mereix especial atenció, en el sentit que s'apunta a dalt, a la llana de vidre i la llana mineral. Com ja és sabut, la llana de vidre s'utilitza en els aïllaments de les teulades. Recordem que la fibra de vidra és un material fibrós que s'obté en fer fluir vidre a través d'una peça que té una munió de petits forats. Com aïllament de les cases, si les teulades estan fetes de xapa cal aplicar-la de tal manera que els rotlles o plafons (aglomerats amb alguna mena de resina) higroscòpics i hidròfugs d'aquest material tinguin una làmina d'alumini que doni a la cara calefactada que serveixi com barrera de vapor (condensació) i a la vegada com a material reflector a l'hora que proporcioni una certa rigidesa mecànica. La llana mineral és més resistent al foc que la llana de vidre ja que el seu punt de fusió és més elevat. (extracte d'una aportació meva a un fòrum en relació al tema del tipus de material aïllant, que a posteriori he ampliat): (...) No sé si habréis considerado la posibilidad de emplear aislantes minerales (paneles de fibra de vidrio o lana mineral). Antes que nada debo deciros que no lo he probado nunca en un barco, sin embargo me ha parecido que quizás podría ser de utilidad hablar de esta posibilidad, aunque solo sea para descartarla por los inconvenientes que entre todos los cofrades podamos dilucidar (ronda de cerveza al canto ! ). Este tipo de aislante suele utilizarse en desvanes y buhardillas. Si bien se suele encontrar en forma de rollos, también existen paneles de este mismo material que tal vez seria la forma más apropiada para instalar en un barco tal como había apuntado en mi mensaje anterior: conservando la regla de oro, esto es, que los paneles sean desmontables y se pueda llevar a cabo una revisión. Por otra parte, la canalización de las gotitas de agua - procedente de la limitada pero inevitable condensación - hacia la sentina (sin que quede en ningún rincón !) debería ser franca, sin obstáculos, tal como apunta Piratacojo. La conductividad térmica de la fibra de vidrio ronda en valores de entre 0,033 a 0,040 W/m^2; es algo mayor que la del PVC (cloruro de polivinilo), pero és menor que la del corcho y que la de las láminas de fibras de madera, y también menor que la de las láminas de poliestireno expandido. Además, la fibra de vidrio tiene otras ventajas: es incombustible, es un material no hidrófilo y también es un buen aislante acústico. Al parecer se puede adquirir en diversos grosores (el más pequeño, de 2 cm). Si os fijáis, además, muchos de estos rollos colocados en las buhardillas, disponen de un panel de estraza encolado en la cara que da a la zona calefactada (o también una lámina de de aluminio) que funciona como lámina anticondensación protegiendo al material del agua que, en el caso de un barco, procede de la condensación que se crea en el mínimo espacio que debe haber entre el casco y el panel aislante, por efecto del limitado puente térmico. En el caso de un barco por cierto, me parece a mi que (no lo he probado), a la hora de elegir entre panel y lámina, sería mejor el panel semirrígido con una lámina que impida el paso del agua de condensación al panel (lámina "anticondensación") (...) El poliestireno (un termoplàstic) expandido, aplicado en aglomerado de bolitas, debe ser rechazada como opción ya que absorbe fácilmente la humedad. Por otra parte, si pensáis utilizar espuma de poliuretano - el poliuretano es una resina sintética que se obtiene mediante condensación de poliésteres - pulverizada y adherida al casco, ciertamente es otra posibilidad. Pero. Ojo ! En caso de incendio los gases que se desprenden son altamente tóxicos (cianuro). En muchas granjas de pollos, por ejemplo, ha habido terribles accidentes (los granjeros suelen utilizar este tipo de aislante en vigas i paredes). La espuma se puede aplicar usando como propelente dióxido de carbono (método barato, pero atención, el material tiene tendencia a crear humedad en los huecos de la espuma que quedan entre los poros de material debido a que el agua absorbe con facilidad el dióxido de carbono); al objeto de evitarlo, una alternativa consiste en utilizar freón como gas propelente (no es tóxico, ciertamente - no reside ahí el problema -, pero al ser un fluoroclocarbono, la liberación a la atmósfera de este gas llega hasta las capas altas y destruye la capa de ozono). De todas formas empleando freón creo que la cosa se complica y encarece. espuma de poliuretano de alta densidad Cabe comentar que el material de las esterillas de vivac o de gimnasia (polietileno) tiene también propiedades interesantes (impermeable, aislante, no tóxico, inerte al contenido, ligero, flexible ...). Su precio no es excesivamente alto. Las esterillas se encuentran con facilidad en cualquier tienda de deportes. A vueltas con las lanas minerales. No olvidéis que los paneles de lana mineral suelen llevar una lámina anticondensación en la cara que da a la capa calefactada o aireada para evitar precisamente que el agua de la condensación no penetre en el material. En realidad, la lana mineral no es hidrófila, pero, lógicamente, al no ser un material de poro cerrado, el agua podría penetrar de no poner esa lámina (aluminio de poco espesor o papel de estraza). Tened en cuenta también que los paneles pueden sustituirse sin problemas dado el caso que, aún y así, se malogren (no son tan caros como los paneles de polímero). Se me ocurre que para facilitar el montaje y desmontaje, podrían adherirse al interior sobre el que van montados (recordad que los paneles de contrachapado se atornillan con tornillos de nylon a las piezas en T soldadas a las cuadernas) con tiras velcro. Dichos paneles de contrachapdo sirven a la vez de soporte y embellecerán la cabina. A vueltas con las lanas minerales. No olvidéis que los paneles de lana mineral suelen llevar una lámina anticondensación en la cara que da a la capa calefactada o aireada para evitar precisamente que el agua de la condensación no penetre en el material. En realidad, la lana mineral no es hidrófila, pero, lógicamente, al no ser un material de poro cerrado, el agua podría penetrar de no poner esa lámina (aluminio de poco espesor o papel de estraza). Tened en cuenta también que los paneles pueden sustituirse sin problemas dado el caso que, aún y así, se malogren (no son tan caros como los paneles de polímero). Se me ocurre que para facilitar el montaje y desmontaje, podrían adherirse al interior sobre el que van montados (recordad que los paneles de contrachapado se atornillan con tornillos de nylon a las piezas en T soldadas a las cuadernas) con tiras velcro. Dichos paneles de contrachapdo sirven a la vez de soporte y embellecerán la cabina. La pintura de la part interior del casc és, per descomptat, un element de prevenció de la corrosió de gran importància. Cal donar vàries capes i, a més, han de ser pintures que garanteixin una bona protecció en un ambient marí. Per posar remei a la corrosió, cal netejar la pintura afectada i l'òxid, polir i tornar a pintar. referencias: VERNEY, Michael: Manual de construcción amateur de barcos, 4ª edición, Tutor, 2006. (pág. 207-208) GUTELLE, Pierre, Architecture du voilier. Tome 3, Loisirs Nautiques, 1997

Dofins

El diumenge 24/09/2011, a les 12:00 HRB vaig albirar un grup d'una desena de dofins mulars a una milla al sud del far de Torredembarra. Canviaven de rumb sovint: de E a W i viceversa. Estaven contents. Alegria. Moltes embarcacions els anaven seguint a una certa distància. No semblaven preocupats per la seva presència. Es mostraven joganers, sempre en superfície, afonant-se una mica i emergint altre cop ensenyant el llom i l'aleta dorsal, també a la cua de tant en tant. He passat prop del grup, a mig cable de distància quan el grup portava rumb W i el Sobrevent navegava de cenyida amb rumb SE. Un quart d'hora més tard he virat per rodó i els he tornat a albirar; ells també havien canviat el seu rumb, vers l'Est.

Mantellina

Cap de setmana del diumenge 24/09/2011. Algunes embercacions i també alguns banyistes han albirat una manta (mantellina) o peix manta (Mobula mobular) prop de les platges de Torredembarra i del Creixell. No l'he albirat, però m'he assabentat de la noticia. És curiós que el seu albirament coincideixi amb el dels dofins.

Pintures i vernissos

La base de tota pintura és una substància aglutinant dissolta en: a) aigua: parlarem de pintura en emulsió, o b) un altre dissolvent més volàtil que l'aigua: ens referirem a aquestes com pintures en solució. És per això que el tipus de dissolvent dóna les primeres característiques de la pintura. A l'aglutinant se li afegeixen els pigments; també se li pot afegir altres substàncies d'usos específics, com ara, fungicides, antioxidants, substàncies hidròfugues, etcètera. Val a dir que hi ha un tipus especial de pintura que s'aplica en la primera capa del treball i que s'anomena primari; s'aplica com capa prèvia en pintar materials porosos: l'objectiu és preparar una base adequada per a les capes que s'afegeixen de pintura d'acabat, ja sigui aquesta en emulsió o bé en solució. Si no cal protegir la superfície contra la corrosió o contra els atacs dels insectes, la pintura de base (o primari) pot consistir en la pròpia pintura de l'acabat diluïda però en un 15% (aproximadament) amb el dissolvent que li sigui propi: aigua (si la pintura d'acabat és en emulsió), o bé dissolvent universal o trementina (si es tracta d'una pintura en solució). Pintures en emulsió Pintures acríliques Són pintures en emulsió que tenen millors prestacions, atès que, a més a més de ser més resistents, es poden rentar. Tenen un aspecte setinat o mat; no acostumen a ser brillants. Es fan servir per pintar superfícies interiors [a excepció de banys i cuines, és a dir, cambres on hi hagi humitat], per bé que també hi ha algunes pintures acríliques en solució aptes per a pintar façanes. Pintures viníliques També són pintures en emulsió que empren l'aigua com a dissolvent. Les característiques de les pintures viníliques són similars a les acríliques. No són resistents a la humitat i és per això que no són indicades per a pintar superfícies exteriors. Pintures en solució Pintures a l'esmalt Són pintures en solució barrejades amb resines dures o naturals. Són resistents a l'aigua i a l'humitat. Un cop s'han assecat, formen una pel·lícula impermeable. El seu aspecte pot ser mat, setinat, o bé brillant. S'utilitzen tan per pintar superfícies interiors com exteriors per pintar obra, fusta o metall. Pintures de poliuretà Són pintures en solució properes als esmalts, però de millors prestacions, tot i que més cares. Es designen també com laques. Per a una primera aproximació al tema de les pintures es pot llegir aquest article de la Viquipèdia.