Mostrando entradas con la etiqueta balandra. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta balandra. Mostrar todas las entradas

miércoles, 18 de septiembre de 2013

Joshua Slocum i el viatge de l'Spray

El capità Joshua Slocum (va néixer el 20 de febrer de 1844 a Annapolis County, Nova Scotia). Després de tota una vida a la marina mercant, home de mar en terra i sense barco, Slocum es trobà amb un amic, el capità Eben Pierce, el qual li oferí un petit i vell veler (de 36 peus i 9 polzades d'eslora) al qual, un cop refet, li posaria el nom de Spray. La vella balandra que li va oferir el capità Pierce estava varada a Fairhaven (Massachussetts): necessitava importants rehabilitacions per poder tornar a navegar degut al seu precari estat de conservació.





Amb les seves pròpies mans el va reconstruir completament i, en un principi, va conservar l'aparell de balandra. Joshua Slocum amb el seu nou Spray va iniciar la seva famosa circunnavegació, la primera en solitari en la història de la navegació, sortint el 24 d'abril de 1895 de Boston (Massachusetts). El Capità Slocum tenia en aquell moment 51 anys. La circumnavegació va acabar el 27 de juny de 1898 a Newport (Rhode Island). Durant el viatge (quan es trobava al Sud del continent americà), va afegir un petit pal de mitjana a popa de l'eix del timó per estabilitazar-lo millor en navegació ja que amb l'ajut de la vela de mitjana; el veler, dotat des d'aquell moment d'aparell de iola, demostrà mantenir el rumb amb vents constants, sense necessitat d'estar molt atent al timó. L'equilibri que li proporcinava la disposició de les veles així com l'estabilitat del disseny del casc van demostrar ser molt eficaços.

El viatge del Capità Slocum i l'Spray, es considera la primera circunnavegació en solitari de la història de la navegació a vela (comptabilitzant un total de 46000 milles nàutiques recorregudes). Per bé que han passat més de cent anys, el seu record perdura vivament entre les persones que estem enamorades del mar, dels velers i la navegació. Més avall, transcric un fragment de Sailing alone around the World - la seva publicació més coneguda - on tracta del començament dels treballs de rehabilitació del vaixell que ell mateix va dur a terme. Joshua Slocum es pot considerar també un mestre en l'autoconstrucció. Ja abans, del seu projecte amb l'Spray, el Capità Slocum, juntament amb la seva familia va construir un senzill veler, aparellant de jonc (el Liberdade) amb la intenció de poder tornar a casa quan va perdre el seu barco l'Aquidneck el 1884 - veler (mercant) - en quedar varat a Montevideo. Slocum i l'Spray van desaparèixer el 1909 en un viatge en solitari vers el riu Orinoco.



[ autoria del vídeo: Jonathan Ahlbrand]














  • Referències:





  • (...) My ax felled a stout oak-tree near by for a keel, and Farmer Howard, for a small sum of money, hauled in this and enough timbers for the frame of the new vessel. I rigged a steam-box and a pot for a boiler. The timbers for ribs, being straight saplings, were dressed and steamed till supple, and then bent over a log, where they were secured till set. Something tangible appeared every day to show for my labor, and the neighbors made the work sociable. It was a great day in the Spray shipyard when her new stem was set up and fastened to the new keel. (...)

    [fragment de Sailing alone around the World (Chapter #1) [ ebook ( Project Gutenberg ) | audio-libro ( LibriVox ) ]
    (by Captain Joshua Slocum)]

    Tradueixo al català:

    (...) Per a la quilla, la meva destral va abatre un fort roure que hi havia ben a prop i, per pocs diners, el granger Howard li va donar forma, i també va tallar prou fusta per les quadernes i les traques del meu vaixell. Amb una olla i una autoclau vaig fabricar una caldera per doblegar les fustes i així obtenir la forma de les quadernes - de primer, peces rectes - gràcies al vapor d'aigua que les va fer més flexibles. Després, amb l'ajut d'una tronc, vaig donar-los-hi la curvatura adequada, amarrant-les al mateix durant el temps necessari per tal que prenguessin la forma requerida. Cada jornada treia alguna cosa nova i tangible del meu treball, i els veïns em feien la tasca agradable. Va ser un gran dia, en la petita draçana de l'Spray, el que la llampant nova roda va estar a punt i ajustada a la nova quilla (...)



    jueves, 3 de enero de 2013

    La construcció de velers a Catalunya i les Balears al llarg del segle XIX i començaments del XX [artículo en catalán]


    Estic llegint la reedició (d'Editorial Noray, Barcelona, 1996) del llibre d'Emerencià Roig, La Marina del Vuit-Cents [original publicat el 1929]. Un dels seus capítols el dedica a la classificació dels velers mercants (d'entre 400 i 700 tones de desplaçament) que van navegar durant el segle XIX. En faig aquí un petit resum.
    • Fragata
        Aquest era el veler d'aparell més complet i complicat. Desplaçava entre 400 i 700 tones. Tenia bauprès i tres pals (trinquet, major, i messana). Cada pal constava de tres trams, amb crusetes, cofes, i cinc vergues (amb les respectives veles rodones); el de messana tenia a més, botavara i pico.

    • Corbeta (o bricbarca)
        Similar a una fragata, però més petit. Desplaçava entre 300 i 500 tones. El pal de messana tenia només dues peces (enlloc de tres), amb cruseta de botavara i de pico.

    • Bergantí (o bergantí rodó)
        Desplaçava entre 200 i 300 tones. Tenia bauprès i dos pals. Cada pal constava de tres peces (com una fragata) [el pal de més a popa constava també de botavara i pico]. L'aparell era força complicat.

    • Bergantí-goleta (o bergantí-goleta de dos pals)
        Desplaçava entre 200 i 250 tones. Tenia bauprès i dos pals. El pal trinquet era com el d'un bergantí rodó (com el d'una fragata) i el pal major com el d'un pailebot (de dues peces, amb cruseta, botavara i pico)

    • Bergantí-goleta de tres pals
        Desplaçava entre 300 i 400 tones. Tenia bauprès i tres pals. El pal de més a proa era com el d'una fragata (cinc vergues); i els altres dos, com els d'un pailebot (amb veles àuriques), cada un de dues peces (amb cruseta, botavara, i pico).

    • Pollacra (o pollacra rodona)
        Desplaçava entre 200 i 250 tones. Tenia bauprès i dos pals. Els dos pals eren com els d'un pailebot (de dues peces). Cada pal (trinquet i major) tenia cinc vergues; i el pal major, a més, tenia cruseta, botavara i pico.

    • Pollacra-barca (o pollacra-bricbarca, o pollacra-corbeta)
        Amb el desplaçament d'una corbeta (entre 300 i 500 tones), tenia tres pals; el trinquet i el major eren com el d'una pollacra rodona (dues peces, cinc vergues), i el de messana com el d'una corbeta (o bricbarca) [dues peces i veles àuriques, amb cruseta, botavara i pico].

    • Pollacra-goleta de tres pals
        Amb el desplaçament d'un bergantí-goleta de tres pals (entre 300 i 400 tones), tenia tres pals; el trinquet i el major eren com el d'una pollacra rodona (dues peces, cinc vergues), i el major i el de messana com els d'un bergantí-goleta de tres pals [de dues peces cada un, amb veles àuriques, amb cruseta, botavara i pico].

    • Pollacra-goleta de dos pals
        Una pollacra-goleta desplaçava entre 300 i 400 tones (com una pollacra rodona), tenia dos pals; el trinquet com el d'una pollacra rodona (dues peces, cinc vergues), i el major com el d'un bergantí-goleta [veles àuriques, amb cruseta, botavara i pico].

    • Bergantí-pollacra
        Desplaçava entre 300 i 400 tones (com un bergantí-goleta de dos pals), tenia dos pals; el trinquet com el d'un bergantí-goleta (de dues peces, [amb quatre vergues ]), i el major amb vergues per a veles rodones, i també amb cruseta, botavara i pico (per a la vela àurica).

    • Pailebot de dos pals
        Desplaçava al voltant de 200 tones (exemple: el Santa Eulàlia), tenia dos pals; el trinquet amb una verga i el major amb veles àuriques, cruseta, botavara i pico.

    • Pailebot de tres pals
        Tenia tres pals, amb veles àuriques. Cada pal amb botavara i pico. Exemple: el Santa Eulàlia)

    • Goleta
        Desplaçava al voltant de 200 tones, tenia dos pals (com el pailebot de dos pals); el trinquet amb cofa i quatre vergues i el de popa, cruseta, botavara i pico.

    • Místic
        Vaixell de vela llatina que desplaçava al voltant de 100 tones; tenia tres pals (verticals): l'un a proa, l'altre al mig [amb veles mestres]; i el tercer, a popa, proveït de mitjana. A més, a proa duia un botaló (amb un floc) i, a popa, un altre botaló anomenat caçaescotes

    • Xabec
        Vaixell de vela llatina. Tenia un desplaçament semblant al d'un místic. Arborava tres pals (verticals els de popa i del mig ) i, el de proa, decantat endavant

    • Barca mitjana (o barca de mitjana, o falutx, o llaüt)
        Vaixell de vela llatina, amb un desplaçament aproximat de 80 tones. Tenia dos pals; al mig, arborava el pal més alt, decantat endavant i proveït d'una mestra; i a popa, hi havia un pal més curt i vertical amb una vela anomenada mitjana. A proa, també duia botaló.

    • Balandra
        Desplaçava al voltant de 80 tones. Tenia un sol pal el qual duia també inserida una verga (per fer l'ús afegit d'una vela rodona). Algunes baladres, a popa, aparellaven també mitjana, amb una antena i caçaescotes [Observació: Deixant de banda la verga del pal per a la v. rodona, la vela mitjana d'aquestes balandres (les que la duien) ens recorda les modificacions amb què el capità Joshua Slocum va preparar la seva famosa balandra Spray (en la seva recalada a Rio de la Plata) per millorar l'estabilitat de rumb i la seguretat abans de posar rumb a l'Estret de Magallanes]

    • Quetx
        En el context de la classificació de la marina catalana del vuit-cents, es considera aquesta una embarcació ben singular perquè, segons sembla, n'eren ben pocs i, a més, tenia un aparell peculiar. Desplaçava unes 150 tones i tenia dos pals: el de proa (amb una vela mestra) com el d'un xabec (decantat endavant) i el de popa com el d'un pailebot (vela cangrea, amb botavara i pico).
  • Unitats d'arqueig o de capacitat comercial (per a l'arqueig brut i l'arqueig net):
    • 1 Tonelada Moorsom = 100 peus cúbics = 2,83 m3 (aproximadament)
  • tipus de veles:
    • veles de ganivet (o àuriques): v. al terç, v. llatina, v. de guaira, vela cangrea, v. del guarniment bermudià, etcètera
    • rodones o quadres (pròpies de l'aparell rodó o de creu)

  • Referències:
    • ROIG, E. La Marina del vuit-cents, Editorial Noray, Barcelona, 1996 (edició original: Barcelona, 1929)
    • SAMPOL, R. Velers de les Balears, Miquel Font Editor, Palma de Mallorca, 1996
    • JAIME, R. La maniobra dels velers de creu, Edicions UPC, Barcelona, 2002