lunes, 28 de enero de 2013

Barques de fons pla de la Costa de la Luz (Cadiz): les chalanas [artículo en catalán]





Detall de la construcció i el fons pla d'aquest tipus d'embarcació conegut amb el nom de chalana

cliqueu damunt la imatge per veure-la amb més detall



proa de l'embarcació
cliqueu damunt la imatge per veure-la amb més detall

Vaig fer aquesta fotografia d'una barca de fusta, de fons pla i per tant de poc calat per poder feinejar en les aigües de poca fondària pròpies de les desembocadures dels rius, avarada a la sorra, prop de l'embarcador de San Lucar de Barrameda (desembocadura del riu Guadalquivir, Cádiz) on es pren el barquet que remunta una mica el riu per fer una visita dels parcs de Doñana.





La fotografia mostra la una de les ribes del riu Guadalquivir, amb les famoses dunes cobertes de la vegetació característica.


El llibre de Claude Bonnet: Manual del aprendiz del carpintero de ribera, Llagut, 3a edició, 2005. ISBN 84-96116-03-4 tracta la construcció, de manera força acurada, d'una xalana.




Vista completa de la barca de fusta, en la qual podem apreciar la forma del mirall de popa i també les amures de l'embarcació.



domingo, 27 de enero de 2013

La construction en bois. Les techniques modernes [artículo en francés]

  1. bois moulé

  2. bois moulé de contreplaquée (CP)

  3. contreplaquée (CP) bouchain (pantoc) [Le bouchain (pantoc) est une partie de la coque d'un bateau. Plus précisément la forme de la coque. Exemple : bouchain arrondi ou bouchain franc ou droit comme l'optimist ou le vaurienSi le bouchain est arrondi, la coque est dite « en forme » ; s'il est anguleux, la coque est dite « à bouchains vifs ». Selon le nombre de ces angles, la coque sera à simple, à double, ou triple bouchain. Quand deux bouchains sont très rapprochés, on parle de coque « en redans ».]

  4. petites lattes (strip planking)

  5. clins de contreplaquée (CP)

  6. contreplaquée (CP) cousu-stratifié









jueves, 3 de enero de 2013

La construcció de velers a Catalunya i les Balears al llarg del segle XIX i començaments del XX [artículo en catalán]


Estic llegint la reedició (d'Editorial Noray, Barcelona, 1996) del llibre d'Emerencià Roig, La Marina del Vuit-Cents [original publicat el 1929]. Un dels seus capítols el dedica a la classificació dels velers mercants (d'entre 400 i 700 tones de desplaçament) que van navegar durant el segle XIX. En faig aquí un petit resum.
  • Fragata
      Aquest era el veler d'aparell més complet i complicat. Desplaçava entre 400 i 700 tones. Tenia bauprès i tres pals (trinquet, major, i messana). Cada pal constava de tres trams, amb crusetes, cofes, i cinc vergues (amb les respectives veles rodones); el de messana tenia a més, botavara i pico.

  • Corbeta (o bricbarca)
      Similar a una fragata, però més petit. Desplaçava entre 300 i 500 tones. El pal de messana tenia només dues peces (enlloc de tres), amb cruseta de botavara i de pico.

  • Bergantí (o bergantí rodó)
      Desplaçava entre 200 i 300 tones. Tenia bauprès i dos pals. Cada pal constava de tres peces (com una fragata) [el pal de més a popa constava també de botavara i pico]. L'aparell era força complicat.

  • Bergantí-goleta (o bergantí-goleta de dos pals)
      Desplaçava entre 200 i 250 tones. Tenia bauprès i dos pals. El pal trinquet era com el d'un bergantí rodó (com el d'una fragata) i el pal major com el d'un pailebot (de dues peces, amb cruseta, botavara i pico)

  • Bergantí-goleta de tres pals
      Desplaçava entre 300 i 400 tones. Tenia bauprès i tres pals. El pal de més a proa era com el d'una fragata (cinc vergues); i els altres dos, com els d'un pailebot (amb veles àuriques), cada un de dues peces (amb cruseta, botavara, i pico).

  • Pollacra (o pollacra rodona)
      Desplaçava entre 200 i 250 tones. Tenia bauprès i dos pals. Els dos pals eren com els d'un pailebot (de dues peces). Cada pal (trinquet i major) tenia cinc vergues; i el pal major, a més, tenia cruseta, botavara i pico.

  • Pollacra-barca (o pollacra-bricbarca, o pollacra-corbeta)
      Amb el desplaçament d'una corbeta (entre 300 i 500 tones), tenia tres pals; el trinquet i el major eren com el d'una pollacra rodona (dues peces, cinc vergues), i el de messana com el d'una corbeta (o bricbarca) [dues peces i veles àuriques, amb cruseta, botavara i pico].

  • Pollacra-goleta de tres pals
      Amb el desplaçament d'un bergantí-goleta de tres pals (entre 300 i 400 tones), tenia tres pals; el trinquet i el major eren com el d'una pollacra rodona (dues peces, cinc vergues), i el major i el de messana com els d'un bergantí-goleta de tres pals [de dues peces cada un, amb veles àuriques, amb cruseta, botavara i pico].

  • Pollacra-goleta de dos pals
      Una pollacra-goleta desplaçava entre 300 i 400 tones (com una pollacra rodona), tenia dos pals; el trinquet com el d'una pollacra rodona (dues peces, cinc vergues), i el major com el d'un bergantí-goleta [veles àuriques, amb cruseta, botavara i pico].

  • Bergantí-pollacra
      Desplaçava entre 300 i 400 tones (com un bergantí-goleta de dos pals), tenia dos pals; el trinquet com el d'un bergantí-goleta (de dues peces, [amb quatre vergues ]), i el major amb vergues per a veles rodones, i també amb cruseta, botavara i pico (per a la vela àurica).

  • Pailebot de dos pals
      Desplaçava al voltant de 200 tones (exemple: el Santa Eulàlia), tenia dos pals; el trinquet amb una verga i el major amb veles àuriques, cruseta, botavara i pico.

  • Pailebot de tres pals
      Tenia tres pals, amb veles àuriques. Cada pal amb botavara i pico. Exemple: el Santa Eulàlia)

  • Goleta
      Desplaçava al voltant de 200 tones, tenia dos pals (com el pailebot de dos pals); el trinquet amb cofa i quatre vergues i el de popa, cruseta, botavara i pico.

  • Místic
      Vaixell de vela llatina que desplaçava al voltant de 100 tones; tenia tres pals (verticals): l'un a proa, l'altre al mig [amb veles mestres]; i el tercer, a popa, proveït de mitjana. A més, a proa duia un botaló (amb un floc) i, a popa, un altre botaló anomenat caçaescotes

  • Xabec
      Vaixell de vela llatina. Tenia un desplaçament semblant al d'un místic. Arborava tres pals (verticals els de popa i del mig ) i, el de proa, decantat endavant

  • Barca mitjana (o barca de mitjana, o falutx, o llaüt)
      Vaixell de vela llatina, amb un desplaçament aproximat de 80 tones. Tenia dos pals; al mig, arborava el pal més alt, decantat endavant i proveït d'una mestra; i a popa, hi havia un pal més curt i vertical amb una vela anomenada mitjana. A proa, també duia botaló.

  • Balandra
      Desplaçava al voltant de 80 tones. Tenia un sol pal el qual duia també inserida una verga (per fer l'ús afegit d'una vela rodona). Algunes baladres, a popa, aparellaven també mitjana, amb una antena i caçaescotes [Observació: Deixant de banda la verga del pal per a la v. rodona, la vela mitjana d'aquestes balandres (les que la duien) ens recorda les modificacions amb què el capità Joshua Slocum va preparar la seva famosa balandra Spray (en la seva recalada a Rio de la Plata) per millorar l'estabilitat de rumb i la seguretat abans de posar rumb a l'Estret de Magallanes]

  • Quetx
      En el context de la classificació de la marina catalana del vuit-cents, es considera aquesta una embarcació ben singular perquè, segons sembla, n'eren ben pocs i, a més, tenia un aparell peculiar. Desplaçava unes 150 tones i tenia dos pals: el de proa (amb una vela mestra) com el d'un xabec (decantat endavant) i el de popa com el d'un pailebot (vela cangrea, amb botavara i pico).
  • Unitats d'arqueig o de capacitat comercial (per a l'arqueig brut i l'arqueig net):
    • 1 Tonelada Moorsom = 100 peus cúbics = 2,83 m3 (aproximadament)
  • tipus de veles:
    • veles de ganivet (o àuriques): v. al terç, v. llatina, v. de guaira, vela cangrea, v. del guarniment bermudià, etcètera
    • rodones o quadres (pròpies de l'aparell rodó o de creu)

  • Referències:
    • ROIG, E. La Marina del vuit-cents, Editorial Noray, Barcelona, 1996 (edició original: Barcelona, 1929)
    • SAMPOL, R. Velers de les Balears, Miquel Font Editor, Palma de Mallorca, 1996
    • JAIME, R. La maniobra dels velers de creu, Edicions UPC, Barcelona, 2002