domingo, 27 de enero de 2013

La construction en bois. Les techniques modernes [artículo en francés]

  1. bois moulé

  2. bois moulé de contreplaquée (CP)

  3. contreplaquée (CP) bouchain (pantoc) [Le bouchain (pantoc) est une partie de la coque d'un bateau. Plus précisément la forme de la coque. Exemple : bouchain arrondi ou bouchain franc ou droit comme l'optimist ou le vaurienSi le bouchain est arrondi, la coque est dite « en forme » ; s'il est anguleux, la coque est dite « à bouchains vifs ». Selon le nombre de ces angles, la coque sera à simple, à double, ou triple bouchain. Quand deux bouchains sont très rapprochés, on parle de coque « en redans ».]

  4. petites lattes (strip planking)

  5. clins de contreplaquée (CP)

  6. contreplaquée (CP) cousu-stratifié









jueves, 3 de enero de 2013

La construcció de velers a Catalunya i les Balears al llarg del segle XIX i començaments del XX [artículo en catalán]


Estic llegint la reedició (d'Editorial Noray, Barcelona, 1996) del llibre d'Emerencià Roig, La Marina del Vuit-Cents [original publicat el 1929]. Un dels seus capítols el dedica a la classificació dels velers mercants (d'entre 400 i 700 tones de desplaçament) que van navegar durant el segle XIX. En faig aquí un petit resum.
  • Fragata
      Aquest era el veler d'aparell més complet i complicat. Desplaçava entre 400 i 700 tones. Tenia bauprès i tres pals (trinquet, major, i messana). Cada pal constava de tres trams, amb crusetes, cofes, i cinc vergues (amb les respectives veles rodones); el de messana tenia a més, botavara i pico.

  • Corbeta (o bricbarca)
      Similar a una fragata, però més petit. Desplaçava entre 300 i 500 tones. El pal de messana tenia només dues peces (enlloc de tres), amb cruseta de botavara i de pico.

  • Bergantí (o bergantí rodó)
      Desplaçava entre 200 i 300 tones. Tenia bauprès i dos pals. Cada pal constava de tres peces (com una fragata) [el pal de més a popa constava també de botavara i pico]. L'aparell era força complicat.

  • Bergantí-goleta (o bergantí-goleta de dos pals)
      Desplaçava entre 200 i 250 tones. Tenia bauprès i dos pals. El pal trinquet era com el d'un bergantí rodó (com el d'una fragata) i el pal major com el d'un pailebot (de dues peces, amb cruseta, botavara i pico)

  • Bergantí-goleta de tres pals
      Desplaçava entre 300 i 400 tones. Tenia bauprès i tres pals. El pal de més a proa era com el d'una fragata (cinc vergues); i els altres dos, com els d'un pailebot (amb veles àuriques), cada un de dues peces (amb cruseta, botavara, i pico).

  • Pollacra (o pollacra rodona)
      Desplaçava entre 200 i 250 tones. Tenia bauprès i dos pals. Els dos pals eren com els d'un pailebot (de dues peces). Cada pal (trinquet i major) tenia cinc vergues; i el pal major, a més, tenia cruseta, botavara i pico.

  • Pollacra-barca (o pollacra-bricbarca, o pollacra-corbeta)
      Amb el desplaçament d'una corbeta (entre 300 i 500 tones), tenia tres pals; el trinquet i el major eren com el d'una pollacra rodona (dues peces, cinc vergues), i el de messana com el d'una corbeta (o bricbarca) [dues peces i veles àuriques, amb cruseta, botavara i pico].

  • Pollacra-goleta de tres pals
      Amb el desplaçament d'un bergantí-goleta de tres pals (entre 300 i 400 tones), tenia tres pals; el trinquet i el major eren com el d'una pollacra rodona (dues peces, cinc vergues), i el major i el de messana com els d'un bergantí-goleta de tres pals [de dues peces cada un, amb veles àuriques, amb cruseta, botavara i pico].

  • Pollacra-goleta de dos pals
      Una pollacra-goleta desplaçava entre 300 i 400 tones (com una pollacra rodona), tenia dos pals; el trinquet com el d'una pollacra rodona (dues peces, cinc vergues), i el major com el d'un bergantí-goleta [veles àuriques, amb cruseta, botavara i pico].

  • Bergantí-pollacra
      Desplaçava entre 300 i 400 tones (com un bergantí-goleta de dos pals), tenia dos pals; el trinquet com el d'un bergantí-goleta (de dues peces, [amb quatre vergues ]), i el major amb vergues per a veles rodones, i també amb cruseta, botavara i pico (per a la vela àurica).

  • Pailebot de dos pals
      Desplaçava al voltant de 200 tones (exemple: el Santa Eulàlia), tenia dos pals; el trinquet amb una verga i el major amb veles àuriques, cruseta, botavara i pico.

  • Pailebot de tres pals
      Tenia tres pals, amb veles àuriques. Cada pal amb botavara i pico. Exemple: el Santa Eulàlia)

  • Goleta
      Desplaçava al voltant de 200 tones, tenia dos pals (com el pailebot de dos pals); el trinquet amb cofa i quatre vergues i el de popa, cruseta, botavara i pico.

  • Místic
      Vaixell de vela llatina que desplaçava al voltant de 100 tones; tenia tres pals (verticals): l'un a proa, l'altre al mig [amb veles mestres]; i el tercer, a popa, proveït de mitjana. A més, a proa duia un botaló (amb un floc) i, a popa, un altre botaló anomenat caçaescotes

  • Xabec
      Vaixell de vela llatina. Tenia un desplaçament semblant al d'un místic. Arborava tres pals (verticals els de popa i del mig ) i, el de proa, decantat endavant

  • Barca mitjana (o barca de mitjana, o falutx, o llaüt)
      Vaixell de vela llatina, amb un desplaçament aproximat de 80 tones. Tenia dos pals; al mig, arborava el pal més alt, decantat endavant i proveït d'una mestra; i a popa, hi havia un pal més curt i vertical amb una vela anomenada mitjana. A proa, també duia botaló.

  • Balandra
      Desplaçava al voltant de 80 tones. Tenia un sol pal el qual duia també inserida una verga (per fer l'ús afegit d'una vela rodona). Algunes baladres, a popa, aparellaven també mitjana, amb una antena i caçaescotes [Observació: Deixant de banda la verga del pal per a la v. rodona, la vela mitjana d'aquestes balandres (les que la duien) ens recorda les modificacions amb què el capità Joshua Slocum va preparar la seva famosa balandra Spray (en la seva recalada a Rio de la Plata) per millorar l'estabilitat de rumb i la seguretat abans de posar rumb a l'Estret de Magallanes]

  • Quetx
      En el context de la classificació de la marina catalana del vuit-cents, es considera aquesta una embarcació ben singular perquè, segons sembla, n'eren ben pocs i, a més, tenia un aparell peculiar. Desplaçava unes 150 tones i tenia dos pals: el de proa (amb una vela mestra) com el d'un xabec (decantat endavant) i el de popa com el d'un pailebot (vela cangrea, amb botavara i pico).
  • Unitats d'arqueig o de capacitat comercial (per a l'arqueig brut i l'arqueig net):
    • 1 Tonelada Moorsom = 100 peus cúbics = 2,83 m3 (aproximadament)
  • tipus de veles:
    • veles de ganivet (o àuriques): v. al terç, v. llatina, v. de guaira, vela cangrea, v. del guarniment bermudià, etcètera
    • rodones o quadres (pròpies de l'aparell rodó o de creu)

  • Referències:
    • ROIG, E. La Marina del vuit-cents, Editorial Noray, Barcelona, 1996 (edició original: Barcelona, 1929)
    • SAMPOL, R. Velers de les Balears, Miquel Font Editor, Palma de Mallorca, 1996
    • JAIME, R. La maniobra dels velers de creu, Edicions UPC, Barcelona, 2002

  • martes, 14 de febrero de 2012

    Aïllament tèrmic en velers construïts en acer


    L'aïllament tèrmic interior en un veler construït en acer és un punt força delicat perquè la ruptura de discontinuïtat en els peces que el conformen (els ponts tèrmics) poden produir condensació, amb la consegüent corrosió. Una de les regles d'or en la construcció en acer passa per la possibilitat de poder desmuntar els aïllaments, plafons i mampares, a fi de poder fer revisions per controlar una possible corrosió i, si cal, reparar-la.

    Cal, a més, que l'aïllant no estigui adherid al casc per tal que sigui possible fer revisions periòdiques i si convingués netejar i repintar eventuals zones afectades d'oxidació. No obstant això, és necessari que l'espai entre l'un i l'altre sigui mínim per evitar tant como sigui possible la condensació en aquesta zona entre el casc i l'aïllant. Tinguem en compte, però, que la condensació no s'impedirà pas del tot, per tant, és convenient preveure que l'aigua condensada no es quedi estancada enlloc i que sigui conduïda vers la sentina per pròpia gravetat.

    L'aïllant, tallat en làmines, és convenient munta'l, doncs, empegat als plafons de contraplacat marí, tal i com es mostra a la figura. Els visos per collar els plafons decontraplacat a la peça en forma de T que va soldada a les quadernes del casc és convenient que siguin de niló, a fi i efecte de no crear cap pont tèrmic.





    crèdits de l'esquema de muntatge de les làmines d'aïllant: Pierre Gutelle, autor del llibre Achitecture du voilier. Tome 3: Consttruction, gréements, aménagements & equipements, Editions Loissier Nautiques: 1997


    Pel que fa a les làmines de material aïllant pròpiament dit, és molt important que si és possible sigui incombustible, altrament, almenys caldria que fos ignifug. Cas que sigui combustible, sobre tot, que no produeixi gasos tòxics !.

    Mereix especial atenció, en el sentit que s'apunta a dalt, a la llana de vidre i la llana mineral. Com ja és sabut, la llana de vidre s'utilitza en els aïllaments de les teulades. Recordem que la fibra de vidra és un material fibrós que s'obté en fer fluir vidre a través d'una peça que té una munió de petits forats. Com aïllament de les cases, si les teulades estan fetes de xapa cal aplicar-la de tal manera que els rotlles o plafons (aglomerats amb alguna mena de resina) higroscòpics i hidròfugs d'aquest material tinguin una làmina d'alumini que doni a la cara calefactada que serveixi com barrera de vapor (condensació) i a la vegada com a material reflector a l'hora que proporcioni una certa rigidesa mecànica. La llana mineral és més resistent al foc que la llana de vidre ja que el seu punt de fusió és més elevat.



    (extracte d'una aportació meva a un fòrum en relació al tema del tipus de material aïllant, que a posteriori he ampliat):


    (...) No sé si habréis considerado la posibilidad de emplear aislantes minerales (paneles de fibra de vidrio o lana mineral). Antes que nada debo deciros que no lo he probado nunca en un barco, sin embargo me ha parecido que quizás podría ser de utilidad hablar de esta posibilidad, aunque solo sea para descartarla por los inconvenientes que entre todos los cofrades podamos dilucidar (ronda de cerveza al canto ! ). Este tipo de aislante suele utilizarse en desvanes y buhardillas. Si bien se suele encontrar en forma de rollos, también existen paneles de este mismo material que tal vez seria la forma más apropiada para instalar en un barco tal como había apuntado en mi mensaje anterior: conservando la regla de oro, esto es, que los paneles sean desmontables y se pueda llevar a cabo una revisión. Por otra parte, la canalización de las gotitas de agua - procedente de la limitada pero inevitable condensación - hacia la sentina (sin que quede en ningún rincón !) debería ser franca, sin obstáculos, tal como apunta Piratacojo. La conductividad térmica de la fibra de vidrio ronda en valores de entre 0,033 a 0,040 W/m^2; es algo mayor que la del PVC (cloruro de polivinilo), pero és menor que la del corcho y que la de las láminas de fibras de madera, y también menor que la de las láminas de poliestireno expandido. Además, la fibra de vidrio tiene otras ventajas: es incombustible, es un material no hidrófilo y también es un buen aislante acústico. Al parecer se puede adquirir en diversos grosores (el más pequeño, de 2 cm). Si os fijáis, además, muchos de estos rollos colocados en las buhardillas, disponen de un panel de estraza encolado en la cara que da a la zona calefactada (o también una lámina de de aluminio) que funciona como lámina anticondensación protegiendo al material del agua que, en el caso de un barco, procede de la condensación que se crea en el mínimo espacio que debe haber entre el casco y el panel aislante, por efecto del limitado puente térmico. En el caso de un barco por cierto, me parece a mi que (no lo he probado), a la hora de elegir entre panel y lámina, sería mejor el panel semirrígido con una lámina que impida el paso del agua de condensación al panel (lámina "anticondensación") (...)

    El poliestireno (un termoplàstic) expandido, aplicado en aglomerado de bolitas, debe ser rechazada como opción ya que absorbe fácilmente la humedad.




    Por otra parte, si pensáis utilizar espuma de poliuretano - el poliuretano es una resina sintética que se obtiene mediante condensación de poliésteres - pulverizada y adherida al casco, ciertamente es otra posibilidad. Pero. Ojo ! En caso de incendio los gases que se desprenden son altamente tóxicos (cianuro). En muchas granjas de pollos, por ejemplo, ha habido terribles accidentes (los granjeros suelen utilizar este tipo de aislante en vigas i paredes). La espuma se puede aplicar usando como propelente dióxido de carbono (método barato, pero atención, el material tiene tendencia a crear humedad en los huecos de la espuma que quedan entre los poros de material debido a que el agua absorbe con facilidad el dióxido de carbono); al objeto de evitarlo, una alternativa consiste en utilizar freón como gas propelente (no es tóxico, ciertamente - no reside ahí el problema -, pero al ser un fluoroclocarbono, la liberación a la atmósfera de este gas llega hasta las capas altas y destruye la capa de ozono). De todas formas empleando freón creo que la cosa se complica y encarece.




    espuma de poliuretano de alta densidad


    Cabe comentar que el material de las esterillas de vivac o de gimnasia (polietileno) tiene también propiedades interesantes (impermeable, aislante, no tóxico, inerte al contenido, ligero, flexible ...). Su precio no es excesivamente alto. Las esterillas se encuentran con facilidad en cualquier tienda de deportes.

    A vueltas con las lanas minerales. No olvidéis que los paneles de lana mineral suelen llevar una lámina anticondensación en la cara que da a la capa calefactada o aireada para evitar precisamente que el agua de la condensación no penetre en el material. En realidad, la lana mineral no es hidrófila, pero, lógicamente, al no ser un material de poro cerrado, el agua podría penetrar de no poner esa lámina (aluminio de poco espesor o papel de estraza). Tened en cuenta también que los paneles pueden sustituirse sin problemas dado el caso que, aún y así, se malogren (no son tan caros como los paneles de polímero). Se me ocurre que para facilitar el montaje y desmontaje, podrían adherirse al interior sobre el que van montados (recordad que los paneles de contrachapado se atornillan con tornillos de nylon a las piezas en T soldadas a las cuadernas) con tiras velcro. Dichos paneles de contrachapdo sirven a la vez de soporte y embellecerán la cabina.

    A vueltas con las lanas minerales. No olvidéis que los paneles de lana mineral suelen llevar una lámina anticondensación en la cara que da a la capa calefactada o aireada para evitar precisamente que el agua de la condensación no penetre en el material. En realidad, la lana mineral no es hidrófila, pero, lógicamente, al no ser un material de poro cerrado, el agua podría penetrar de no poner esa lámina (aluminio de poco espesor o papel de estraza). Tened en cuenta también que los paneles pueden sustituirse sin problemas dado el caso que, aún y así, se malogren (no son tan caros como los paneles de polímero). Se me ocurre que para facilitar el montaje y desmontaje, podrían adherirse al interior sobre el que van montados (recordad que los paneles de contrachapado se atornillan con tornillos de nylon a las piezas en T soldadas a las cuadernas) con tiras velcro. Dichos paneles de contrachapdo sirven a la vez de soporte y embellecerán la cabina.


    La pintura de la part interior del casc és, per descomptat, un element de prevenció de la corrosió de gran importància. Cal donar vàries capes i, a més, han de ser pintures que garanteixin una bona protecció en un ambient marí. Per posar remei a la corrosió, cal netejar la pintura afectada i l'òxid, polir i tornar a pintar.





    referencias:
    VERNEY, Michael: Manual de construcción amateur de barcos, 4ª edición, Tutor, 2006. (pág. 207-208)

    GUTELLE, Pierre, Architecture du voilier. Tome 3, Loisirs Nautiques, 1997