La Normandie (les falaises)
viernes, 20 de julio de 2007
jueves, 8 de febrero de 2007
Retalls d'història sobre la mesura del meridià
Abans que es duguessin a terme les famoses mesures del meridià Dunkerke-Barcelona fent ús intensiu del mètode de les triangulacions geodèsiques (resolució d'un triangle a partir de les mesures de dos angles i un costat) realitzant nombroses mesures angulars preses amb el "cercle de Borda" (dit també "cercle repetidor", inventat pel matemàtic, astrònom i navegant Jean-Charles Borda, 1733-1799) - l'instrument de mesura més precís que fins aquell moment s'havia construït - en els punts propers, per cada costat, als del meridià, tot pujant als cims dels Pirineus, als turons més alts, i a les torres i campanars més elevats de les planures. Com és sabut, aquesta formidable empresa la dugueren a terme científics com Pierre Méchain, Jean Delambre, François Arago, Jean Biot, Jean-Charles Borda ... just en el període de temps que comença amb la revolució francesa i s'esten fins el final de les guerres napoleòniques; aquestes mesures geodèsiques van permetre l'establiment del metre patró.
Abans, però, Jacques Cassini ja havia fet algunes mesures en el meridià de Paris (~ 1713) les quals també van servir per preparar altres expedicions geodèsiques, com ara la dirigida per Charles-Marie de la Condamine (1735), juntament amb Louis Godin i Pierre Bouguer: expedició francesa promoguda per l'Académie des Sciences i el rei Louis XIV de França, en la qual també van participar com a comissionats del rei d'Espanya el topògraf Pedro Maldonado i dos joves oficials de marina: Antonio de Ulloa y de la Torre-Giralt (1716-1795), i el Jorge Juan y Santacilia (1713-1773) que començaven una fulgurant carrera com a navegants i científics.
L'objectiu de l'expedició de la Condamine consistia a mesurar la longitud d'un grau de meridià prop de l'Equador de la Terra - concretament, els treballs es van centrar a Quito (en aquell temps, virregnat del Perú) - per tal que, comparant aquest resultat amb la mesura d'un grau de meridià en latitud boreals - per més detall, a Lapònia, a càrrec d'una altra expedició dirigida pel físic suec Anders Celsius i el matemàtic Pierre Maupertuis -, es pogués resoldre la disputa científica entre el model d'el·lipsoide terrestre aplanat pels pols que havia proposat Isacc Newton i el model d'el·lipsoide amb més estretor a l'equador de la Terra, posició defensada per Jacques Cassini -. El resultat demostrà que l'el·lipsoide terrestre està aplanat pels pols.
Abans, però, Jacques Cassini ja havia fet algunes mesures en el meridià de Paris (~ 1713) les quals també van servir per preparar altres expedicions geodèsiques, com ara la dirigida per Charles-Marie de la Condamine (1735), juntament amb Louis Godin i Pierre Bouguer: expedició francesa promoguda per l'Académie des Sciences i el rei Louis XIV de França, en la qual també van participar com a comissionats del rei d'Espanya el topògraf Pedro Maldonado i dos joves oficials de marina: Antonio de Ulloa y de la Torre-Giralt (1716-1795), i el Jorge Juan y Santacilia (1713-1773) que començaven una fulgurant carrera com a navegants i científics.
L'objectiu de l'expedició de la Condamine consistia a mesurar la longitud d'un grau de meridià prop de l'Equador de la Terra - concretament, els treballs es van centrar a Quito (en aquell temps, virregnat del Perú) - per tal que, comparant aquest resultat amb la mesura d'un grau de meridià en latitud boreals - per més detall, a Lapònia, a càrrec d'una altra expedició dirigida pel físic suec Anders Celsius i el matemàtic Pierre Maupertuis -, es pogués resoldre la disputa científica entre el model d'el·lipsoide terrestre aplanat pels pols que havia proposat Isacc Newton i el model d'el·lipsoide amb més estretor a l'equador de la Terra, posició defensada per Jacques Cassini -. El resultat demostrà que l'el·lipsoide terrestre està aplanat pels pols.
lunes, 5 de febrero de 2007
domingo, 4 de febrero de 2007
Funcionament d'un sextant
font: Wikipedia (http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/f7/Using_the_sextant_edit1.gif)
Quant a la precisió dels sextants cal dir que els més precisos tenen una resolució màxima de 0.2' d'arc. Per fer-nos una idea del que això suposa en la determinació de la longitud per l'antic mètode de les distàncies lunars (de gran importància històrica, atès que és el que s'emprava per determinar l'hora TU i la lognitud de l'observador abans de la introducció del cronòmetre), quan hom mesura la distància entre la Lluna i un estel fix, val a dir que l'interval de temps d'imprecisió - tinguem en compte el ràpid moviment de la Lluna sobre el fons d'estels fixos: període sideri de 27.3 dies - és de 21.84 s, la qual cosa es tradueix en una imprecisió en la longitud calculada de 5 milles nàutiques, pel cap baix.
viernes, 2 de febrero de 2007
Construcció casolana d'un sextant
 La construcció d'un sextant amb materials a l'abast que tombin per casa pot ser força interessant. La precisió de l'aparell no serà pas la mateixa que la d'un sofisticat aparell que ens obligui a estalviar força abans d'adquir-lo - evidentment - però ben segur que hom pot aprendre'n molt, tant del seu funcionament i control dels errors, com pel que fa a les habilitats pròpies dels que els agrada l'autoconstrucció d'instruments científics. Vet aquí un parell de referències. L'autor dels dissenys és Omar Reis, l'autor del software de navegació astronòmica American Practial Navigator: {sextant || octant}  octant  sextant Us recomano que visiteu aquest blog on l'autor explica la seva experiència sobre la construcció d'un sextant casolà |
Suscribirse a:
Entradas (Atom)