Retalls d'història sobre la mesura del meridià

Abans que es duguessin a terme les famoses mesures del meridià Dunkerke-Barcelona fent ús intensiu del mètode de les triangulacions geodèsiques (resolució d'un triangle a partir de les mesures de dos angles i un costat) realitzant nombroses mesures angulars preses amb el "cercle de Borda" (dit també "cercle repetidor", inventat pel matemàtic, astrònom i navegant Jean-Charles Borda, 1733-1799) - l'instrument de mesura més precís que fins aquell moment s'havia construït - en els punts propers, per cada costat, als del meridià, tot pujant als cims dels Pirineus, als turons més alts, i a les torres i campanars més elevats de les planures. Com és sabut, aquesta formidable empresa la dugueren a terme científics com Pierre Méchain, Jean Delambre, François Arago, Jean Biot, Jean-Charles Borda ... just en el període de temps que comença amb la revolució francesa i s'esten fins el final de les guerres napoleòniques; aquestes mesures geodèsiques van permetre l'establiment del metre patró.

Abans, però, Jacques Cassini ja havia fet algunes mesures en el meridià de Paris (~ 1713) les quals també van servir per preparar altres expedicions geodèsiques, com ara la dirigida per Charles-Marie de la Condamine (1735), juntament amb Louis Godin i Pierre Bouguer: expedició francesa promoguda per l'Académie des Sciences i el rei Louis XIV de França, en la qual també van participar com a comissionats del rei d'Espanya el topògraf Pedro Maldonado i dos joves oficials de marina: Antonio de Ulloa y de la Torre-Giralt (1716-1795), i el Jorge Juan y Santacilia (1713-1773) que començaven una fulgurant carrera com a navegants i científics.

L'objectiu de l'expedició de la Condamine consistia a mesurar la longitud d'un grau de meridià prop de l'Equador de la Terra - concretament, els treballs es van centrar a Quito (en aquell temps, virregnat del Perú) - per tal que, comparant aquest resultat amb la mesura d'un grau de meridià en latitud boreals - per més detall, a Lapònia, a càrrec d'una altra expedició dirigida pel físic suec Anders Celsius i el matemàtic Pierre Maupertuis -, es pogués resoldre la disputa científica entre el model d'el·lipsoide terrestre aplanat pels pols que havia proposat Isacc Newton i el model d'el·lipsoide amb més estretor a l'equador de la Terra, posició defensada per Jacques Cassini -. El resultat demostrà que l'el·lipsoide terrestre està aplanat pels pols.