Des de sempre, s'han emprat els polímers naturals, com el cotó o la fusta. En el segle XIX es van començar a fer servir els p. derivats del naturals, com ara el cel·luloide (nitrat de cel·lulosa) per a la fotografia i la cinematografia. El 1909, Leo Baekeland va desenvolupar la baquelita; material que en no dependre de manera directa de les substàncies naturals (es forma per reacció del fenol i el formaldehid) es pot considerar un polímer sintètic.
Els plàstics actuals són força inerts químicament i presenten una notable resistència mecànica. Les grans molècules dels plàstics (macromolècules) s'ordenen difícilment i és per això que solen donar materials amorfes, gens o poc ordenades (amb un grau petit d'ordre cristal·lí).
Plàstics:
Per fabricar els plàstics (polímers sintètics) es barregen polímers amb additius adequats (plastificants, colorants, antioxidants, etc.) El fabricant de polímers ofereix el seu producte en forma granulada, matèria que les industries processadores, tracten de diverses maneres per tal de donar-li la forma adequada.
- Termoplàstics. Es poden ablanir i fondre per escalfament. Donen el nom genèric de plàstics als polímers sintètics. Entre altres, solen ser poliolefines i poliamides.
- Termostables. Són més durs i resistents al calor que els termoplàstics. Si s'eleva la temperatura, no es fonen, sinó que es degrada el material. A més a més de les resines fenol-formaldehid, cal esmentar les resines epoxídiques (emprades en adhesius i pintures) i la família de les melamines (emprades com a fòrmica, en la fabricació de mobles)
- Elastòmers o gomes. Cal esmentar els derivats del cautxú natural i d'altres de sintètics, com ara els derivats de polibutandiè (neumàtics i soles de sabata), policloroprè (mànegues i cables), neoprè i alguns poliuretans (teixits de licra).
Composites: S'obtenen a partir de dos o més materials que, quan s'uneixen, constitueixen un material amb propietats millorades. Així, per exemple, la barreja de palla, argila i grava dóna un material de bones prestacions emprat des de ben antic. També és un bon exemple el formigó (barreja de ciment, sorra i grava). Més modernament, cal remarcar materials que es caracteritzen per l'elevada resistència mecànica i la baixa densitat, és a dir, la seva resistència específica és superior a la dels metalls: - fibra de vidre barrejada amb resina de polièster (matriu polimèrica)
- fibra de carboni en matriu polimèrica (com ara la resina epoxi)
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Gracias por tus comentarios