Fenòmens elèctrics a l'atmosfera

Les tempestes elèctriques són sempre perilloses (si ens trobem en zones desprotegides). A la mar, si hem fet malament la previsió meteorològica abans de sortir a navegar (és el primer error per part nostra) caldrà no cometre cap més error en navegació. Si podem entrar a port, cal anar-hi el més de pressa que puguem (si cal ajudant-nos també del motor). De tota manera l'aparell elèctric sempre és perillós.

No obstant això, podem reduir el risc si desconnectem la radio, el GPS i els llums de navegació de servei (podem fer ús de llums de navegació a piles ajustades convenientment als balcons de proa i de popa). Procurarem no tocar objectes metàl·lics amb les mans nues. És molt important aïllar-nos amb guants i botes d'aigua. Tothom que no faci falta a la banyera ha de baixar a la cabina. Cal tancar les ventilacions si aquestes donen corrents important d'aire. Podem també improvisar una línia “de terra” donant un parell de tombs a un tram de cadena al voltant del pal i arriar-la per una de les bandes a un parell de metres de profunditat. Tots els objectes punxeguts que hi pugui haver a la banyera s'han de portar a la cabina. Fet tot això, només cal tocar fusta, donar dos tombs sobre un mateix, i esperar que tot surti bé.

La muntanya és un lloc ideal per atraure el llamps: gendarmes punxeguts, determinades roques (el Canigó, per exemple, és una zona d'alt risc), els forts corrents d'aire (anant dels cims a les valls i de les valls als cims). A qualsevol indret del Pirineu o del Prepirineu es poden donar violentes ràfegues de vent, tormentes amb aparell elèctric i calamarses. A muntanya, els canvis poden ser molt sobtats i això fa precisament que sigui més complicat protegir-se que no pas a la mar. A la mar, sempre m'ha funcionat la previsió i espero que continuï sent així i, a més, de tota manera, la probabilitat que un llamp ens agafi de ple sempre és més gran en terra que a mar.

Vora un llac o un estany, o navegant en una canoa, és força més probable que les descàrregues vagin a parar a terra perquè el llamp troba més facilitat per conduir la càrrega elèctrica on hi ha objectes que ionitzin localment l'atmosfera (xemeneies, corrents d'aire, pals, antenes, ...) i que, lògicament, actuaran com a parallamps naturals. Les ribes dels llacs poden ser especialment perilloses, però, perquè els corrents d'aigua poden contenir salts dissoltes que en crear petits corrents elèctrics facilitin el pas de la descàrrega a través d'aquests; podem dir quelcom semblant pel que fa als salts i corrents d'aigua (rius, cascades, etcètera).