Un bergantín saliendo del Puerto de Tarragona

El bergantín Cirano saliendo del Puerto de Tarragona

Fenòmens elèctrics a l'atmosfera

Les tempestes elèctriques són sempre perilloses (si ens trobem en zones desprotegides). A la mar, si hem fet malament la previsió meteorològica abans de sortir a navegar (és el primer error per part nostra) caldrà no cometre cap més error en navegació. Si podem entrar a port, cal anar-hi el més de pressa que puguem (si cal ajudant-nos també del motor). De tota manera l'aparell elèctric sempre és perillós.

No obstant això, podem reduir el risc si desconnectem la radio, el GPS i els llums de navegació de servei (podem fer ús de llums de navegació a piles ajustades convenientment als balcons de proa i de popa). Procurarem no tocar objectes metàl·lics amb les mans nues. És molt important aïllar-nos amb guants i botes d'aigua. Tothom que no faci falta a la banyera ha de baixar a la cabina. Cal tancar les ventilacions si aquestes donen corrents important d'aire. Podem també improvisar una línia “de terra” donant un parell de tombs a un tram de cadena al voltant del pal i arriar-la per una de les bandes a un parell de metres de profunditat. Tots els objectes punxeguts que hi pugui haver a la banyera s'han de portar a la cabina. Fet tot això, només cal tocar fusta, donar dos tombs sobre un mateix, i esperar que tot surti bé.

La muntanya és un lloc ideal per atraure el llamps: gendarmes punxeguts, determinades roques (el Canigó, per exemple, és una zona d'alt risc), els forts corrents d'aire (anant dels cims a les valls i de les valls als cims). A qualsevol indret del Pirineu o del Prepirineu es poden donar violentes ràfegues de vent, tormentes amb aparell elèctric i calamarses. A muntanya, els canvis poden ser molt sobtats i això fa precisament que sigui més complicat protegir-se que no pas a la mar. A la mar, sempre m'ha funcionat la previsió i espero que continuï sent així i, a més, de tota manera, la probabilitat que un llamp ens agafi de ple sempre és més gran en terra que a mar.

Vora un llac o un estany, o navegant en una canoa, és força més probable que les descàrregues vagin a parar a terra perquè el llamp troba més facilitat per conduir la càrrega elèctrica on hi ha objectes que ionitzin localment l'atmosfera (xemeneies, corrents d'aire, pals, antenes, ...) i que, lògicament, actuaran com a parallamps naturals. Les ribes dels llacs poden ser especialment perilloses, però, perquè els corrents d'aigua poden contenir salts dissoltes que en crear petits corrents elèctrics facilitin el pas de la descàrrega a través d'aquests; podem dir quelcom semblant pel que fa als salts i corrents d'aigua (rius, cascades, etcètera).

Barques de fons pla de la Costa de la Luz (Cadiz): les chalanas [artículo en catalán]

Detall de la construcció i el fons pla d'aquest tipus d'embarcació conegut amb el nom de chalana

cliqueu damunt la imatge per veure-la amb més detall



proa de l'embarcació
cliqueu damunt la imatge per veure-la amb més detall

Vaig fer aquesta fotografia d'una barca de fusta, de fons pla i per tant de poc calat per poder feinejar en les aigües de poca fondària pròpies de les desembocadures dels rius, avarada a la sorra, prop de l'embarcador de San Lucar de Barrameda (desembocadura del riu Guadalquivir, Cádiz) on es pren el barquet que remunta una mica el riu per fer una visita dels parcs de Doñana.





La fotografia mostra la una de les ribes del riu Guadalquivir, amb les famoses dunes cobertes de la vegetació característica.


El llibre de Claude Bonnet: Manual del aprendiz del carpintero de ribera, Llagut, 3a edició, 2005. ISBN 84-96116-03-4 tracta la construcció, de manera força acurada, d'una xalana.




Vista completa de la barca de fusta, en la qual podem apreciar la forma del mirall de popa i també les amures de l'embarcació.

La construction en bois. Les techniques modernes [artículo en francés]

1. bois moulé
   
   
2. bois moulé de contreplaquée (CP)
   
   
3. contreplaquée (CP) bouchain (pantoc) [Le bouchain (pantoc) est une partie de la coque d'un bateau. Plus précisément la forme de la coque. Exemple : bouchain arrondi ou bouchain franc ou droit comme l'optimist ou le vaurienSi le bouchain est arrondi, la coque est dite « en forme » ; s'il est anguleux, la coque est dite « à bouchains vifs ». Selon le nombre de ces angles, la coque sera à simple, à double, ou triple bouchain. Quand deux bouchains sont très rapprochés, on parle de coque « en redans ».]
   
   
4. petites lattes (strip planking)
   
   
5. clins de contreplaquée (CP)
   
   
6. contreplaquée (CP) cousu-stratifié
   

• Referències:
  
  • http://en.wikipedia.org/wiki/Boat_building
    
  • http://jordanboats.co.uk/JB/build_methods.htm
    

La construcció de velers a Catalunya i les Balears al llarg del segle XIX i començaments del XX [artículo en catalán]

Estic llegint la reedició (d'Editorial Noray, Barcelona, 1996) del llibre d'Emerencià Roig, La Marina del Vuit-Cents [original publicat el 1929]. Un dels seus capítols el dedica a la classificació dels velers mercants (d'entre 400 i 700 tones de desplaçament) que van navegar durant el segle XIX. En faig aquí un petit resum. Fragata Aquest era el veler d'aparell més complet i complicat. Desplaçava entre 400 i 700 tones. Tenia bauprès i tres pals (trinquet, major, i messana). Cada pal constava de tres trams, amb crusetes, cofes, i cinc vergues (amb les respectives veles rodones); el de messana tenia a més, botavara i pico. Corbeta (o bricbarca) Similar a una fragata, però més petit. Desplaçava entre 300 i 500 tones. El pal de messana tenia només dues peces (enlloc de tres), amb cruseta de botavara i de pico. Bergantí (o bergantí rodó) Desplaçava entre 200 i 300 tones. Tenia bauprès i dos pals. Cada pal constava de tres peces (com una fragata) [el pal de més a popa constava també de botavara i pico]. L'aparell era força complicat. Bergantí-goleta (o bergantí-goleta de dos pals) Desplaçava entre 200 i 250 tones. Tenia bauprès i dos pals. El pal trinquet era com el d'un bergantí rodó (com el d'una fragata) i el pal major com el d'un pailebot (de dues peces, amb cruseta, botavara i pico) Bergantí-goleta de tres pals Desplaçava entre 300 i 400 tones. Tenia bauprès i tres pals. El pal de més a proa era com el d'una fragata (cinc vergues); i els altres dos, com els d'un pailebot (amb veles àuriques), cada un de dues peces (amb cruseta, botavara, i pico). Pollacra (o pollacra rodona) Desplaçava entre 200 i 250 tones. Tenia bauprès i dos pals. Els dos pals eren com els d'un pailebot (de dues peces). Cada pal (trinquet i major) tenia cinc vergues; i el pal major, a més, tenia cruseta, botavara i pico. Pollacra-barca (o pollacra-bricbarca, o pollacra-corbeta) Amb el desplaçament d'una corbeta (entre 300 i 500 tones), tenia tres pals; el trinquet i el major eren com el d'una pollacra rodona (dues peces, cinc vergues), i el de messana com el d'una corbeta (o bricbarca) [dues peces i veles àuriques, amb cruseta, botavara i pico]. Pollacra-goleta de tres pals Amb el desplaçament d'un bergantí-goleta de tres pals (entre 300 i 400 tones), tenia tres pals; el trinquet i el major eren com el d'una pollacra rodona (dues peces, cinc vergues), i el major i el de messana com els d'un bergantí-goleta de tres pals [de dues peces cada un, amb veles àuriques, amb cruseta, botavara i pico]. Pollacra-goleta de dos pals Una pollacra-goleta desplaçava entre 300 i 400 tones (com una pollacra rodona), tenia dos pals; el trinquet com el d'una pollacra rodona (dues peces, cinc vergues), i el major com el d'un bergantí-goleta [veles àuriques, amb cruseta, botavara i pico]. Bergantí-pollacra Desplaçava entre 300 i 400 tones (com un bergantí-goleta de dos pals), tenia dos pals; el trinquet com el d'un bergantí-goleta (de dues peces, [amb quatre vergues ]), i el major amb vergues per a veles rodones, i també amb cruseta, botavara i pico (per a la vela àurica). Pailebot de dos pals Desplaçava al voltant de 200 tones (exemple: el Santa Eulàlia), tenia dos pals; el trinquet amb una verga i el major amb veles àuriques, cruseta, botavara i pico. Pailebot de tres pals Tenia tres pals, amb veles àuriques. Cada pal amb botavara i pico. Exemple: el Santa Eulàlia) Goleta Desplaçava al voltant de 200 tones, tenia dos pals (com el pailebot de dos pals); el trinquet amb cofa i quatre vergues i el de popa, cruseta, botavara i pico. Místic Vaixell de vela llatina que desplaçava al voltant de 100 tones; tenia tres pals (verticals): l'un a proa, l'altre al mig [amb veles mestres]; i el tercer, a popa, proveït de mitjana. A més, a proa duia un botaló (amb un floc) i, a popa, un altre botaló anomenat caçaescotes Xabec Vaixell de vela llatina. Tenia un desplaçament semblant al d'un místic. Arborava tres pals (verticals els de popa i del mig ) i, el de proa, decantat endavant Barca mitjana (o barca de mitjana, o falutx, o llaüt) Vaixell de vela llatina, amb un desplaçament aproximat de 80 tones. Tenia dos pals; al mig, arborava el pal més alt, decantat endavant i proveït d'una mestra; i a popa, hi havia un pal més curt i vertical amb una vela anomenada mitjana. A proa, també duia botaló. Balandra Desplaçava al voltant de 80 tones. Tenia un sol pal el qual duia també inserida una verga (per fer l'ús afegit d'una vela rodona). Algunes baladres, a popa, aparellaven també mitjana, amb una antena i caçaescotes [Observació: Deixant de banda la verga del pal per a la v. rodona, la vela mitjana d'aquestes balandres (les que la duien) ens recorda les modificacions amb què el capità Joshua Slocum va preparar la seva famosa balandra Spray (en la seva recalada a Rio de la Plata) per millorar l'estabilitat de rumb i la seguretat abans de posar rumb a l'Estret de Magallanes] Quetx En el context de la classificació de la marina catalana del vuit-cents, es considera aquesta una embarcació ben singular perquè, segons sembla, n'eren ben pocs i, a més, tenia un aparell peculiar. Desplaçava unes 150 tones i tenia dos pals: el de proa (amb una vela mestra) com el d'un xabec (decantat endavant) i el de popa com el d'un pailebot (vela cangrea, amb botavara i pico). Unitats d'arqueig o de capacitat comercial (per a l'arqueig brut i l'arqueig net): 1 Tonelada Moorsom = 100 peus cúbics = 2,83 m3 (aproximadament) tipus de veles: veles de ganivet (o àuriques): v. al terç, v. llatina, v. de guaira, vela cangrea, v. del guarniment bermudià, etcètera rodones o quadres (pròpies de l'aparell rodó o de creu) Referències: ROIG, E. La Marina del vuit-cents, Editorial Noray, Barcelona, 1996 (edició original: Barcelona, 1929) SAMPOL, R. Velers de les Balears, Miquel Font Editor, Palma de Mallorca, 1996 JAIME, R. La maniobra dels velers de creu, Edicions UPC, Barcelona, 2002

Legalització d'un projecte de construcció amateur

Aspectes diversos sobre la legalització d'un projecte de construcció artesanal (el marcatge CE, etcètera)

Un constructor amateur de El Creixell

The invisible Workshop