El H.M.S. Challenger y los inicios de la Oceanografía

l'H.M.S. Challenger a Tristan da Cunha [créditos de la imagen: http://life.bio.sunysb.edu/marinebio]

Cajas de zapato, modelos de barcos y escaparates de juguetes

Estos días previos a la Navidad, a veces me detengo ante los escaparates de las tiendas de juguetes - como cuando era un niño -, en especial las de maquetas, y contemplo los modelos de barcos y aviones. Hoy, paseando con Puck por el parque, disponiéndome a ir a depositar una cajita de cartón de unos zapatos en el contenedor de papeles, y teniendo en mente los modelos de barcos, he pensado que sería de una gran ayuda para sujetar el costillaje del casco de un barco a escala, trabajando con materiales flexibles y colas. Quizás lo ponga en práctica.

[nota del autor]

Alisios

Los vientos alisios forman parte del sistema de circulación atmosférica de Hadley, mediante el cual se transporta calor de las zonas ecuatoriales a las zonas subtropicales; también forman parte ,pues, de la circulación general de la atmósfera. En la zona de baja presión del Ecuador, al ascender el aire caliente, el espacio que ocupaba se llena con el aire frío proveniente de las zonas subtropicales (alta presión), y debido a la rotación de la Tierra , estas masas de aire son desviadas también hacia el Oeste (por el efecto de Coriolis).

En el hemisferio Norte, los vientos alisios tienen componente NE. Se pueden encontrar a partir - aproximadamente - de los 30º de latitud ( teóricamente ) hasta el Ecuador, y comienzan a establecerse bien a partir del mes de noviembre, soplando de manera constante hasta el mes de Abril; luego se vuelven erráticos y se debilitan. Estos vientos son los que permiten atravesar el Atlántico a vela hacia el continente americano: 3000 millas náuticas de travesía. Hay que tener muy en cuenta, sin embargo, que a principios del verano empieza la temporada de ciclones en el Atlántico Occidental y en la costa americana del Pacífico ( ver NOOA Hurrican Center, Atlantic and Eastern Pacific ) y suele acabar a finales de otoño, por lo que a mediados de abril una travesía debería haber concluido ya al objeto de estar ya a resguardo.

A su vez, en el hemisferio Sur, los alisios son de componente SE y se establecen bien a partir del mes de marzo, manteniéndose bastante constantes hasta el mes de mayo o junio. En las rutas oceánicas que tengan lugar en el Pacífico ( ver NOOA, Pacific ), habrá que prever también la temporada de ciclones correspondiente (de otoño a primavera). Las latitudes en las que se encuentran son las mismas que para el hemisferio Norte.

Y, por supuesto, en las estaciones del año en los que los vientos alisios no soplan de forma constante o ni siquiera se han establecido todavía, no es posible iniciar las travesías oceánicas a vela en las latitudes de los alisios.

Free boatbuilding plans

[Absolutely Free Plans] for boatbuilding

Evolució de un ciclón ( huracán )

Así debía ser la navegación en el Joshua, el queche de Bernard Moitessier

El legendario queche Joshua ( nombre inspirado en el de otro famoso navegante solitario, Joshua Slocum ), de Bernard Moitessier, fue restaurado en La Rochelle ( Musée Maritime La Rochelle )

Sven Yrvind, navegante y diseñador de pequeños veleros

[http://www.yrvind.com/]

paz

El lenguaje del viento

Joshua Slocum: Sailing Alone Around The World

Tomando un café en la camareta con la caña del timón fijada y navegando con viento por la aleta

El farolillo

Navegación otoñal

41º 07' N, 001º 24' E. Viento de componente SO, fuerza 2/3, cielo despejado, mar rizada, rumbo SSE.

Rober Redford interpretando el papel de un navegante solitario en All is lost

En All is lost [http://allislostfilm.com/], Robert Redford interpreta el papel de un navegante solitario que intenta sobrevivir en el mar tras una colisión de su velero con un contenedor a la deriva. La película, del director J.C. Chandor, se presentó en el Festival de Cannes el pasado mes de mayo.

Canal de la Mancha

Mers-les-Bains ( Picardie, France )

Mers-les-Bains, Picardie ( Canal de la Mancha )

les falaises

Rumbo Oeste, al final del día

Rumbo Oeste, al final del día ( Costa Daurada, Tarragona )

Viaje en el tiempo

Viaje en el tiempo
( Costa Daurada, Tarragona )

El bergantín Cirano ( navegando en las proximidades de Torredembarra, Tarragona )

El bergantín Cirano desde el balandro Sobrevent
( Torredembarra, Tarragona )

Narcís Monturiol i la recerca submarina

Enguany fa 150 anys d'ençà que Narcís Monturiol (1819-1885) - advocat de formació, inventor i científic - posés en mar (avarés) el sumbarí Ictineu I - ictineu, el nom amb què Monturiol va batejar les dues naus que va dissenyar i construir, és un terme forjat a partir del grec i ve a significar nau-peix - al port de Barcelona (1859). El 1857, Monturiol va fundar a Barcelona la societat Monturiol, Font, Altadill y Cia per desenvolupar projectes de recerca submarina. L'Ictineu I, de 7 m d'eslora, tenia forma de fus, semblant a un peix, i estava fet de fusta de roure i d'olivera. L'Ictineu I fou projectat per a la recol·lecció del corall i l'exploració submarina i la seva propulsió s'aconseguia a base de força muscular, mitjançant un mecanisme de transmissió a pedals, semblant al d'una bicicleta. La nau tenia doble casc: entre el casc exterior i l'interior hi havia un dipòsit d'oxigen (per a la respiració de la tripulació) i un dipòsit d'hidrogen per alimentar la reacció química que permitia encendre les làmpades per il·luminar el fons marí. Per garantir la tornada a la superfície la nau disposava d'un sistema d'emergència basat en la possibilitat de llargar llast. Hom pot visitar una rèplica moderna (feta per a una pel·lícula) de l'Ictineu I a l'entrada del Museu Marítim de Barcelona. Narcís Monturiol Estarriol crèdits de la imatge: Wikipedia [http://ca.wikipedia.org/wiki/Narcís_Monturiol_i_Estarriol] El pare de Narcís Monturial tenia un taller de boteria i, possiblement, Monturiol coneixia des de ben menut les habilitats de l'ofici de boter que permetien la necessària estanquitat. A les més de seixanta immersions de l'Ictineu I - la primera va tenir una durada de 2 h i 20 min - el va succeir un nou projecte: l'Ictineu II, més gran que el seu predecessor (14 m d'eslora) i construit també amb fusta d'olivera i fusta de roure però recobert amb planxes de coure, i amb notables millores en relació al seu germà petit, entre elles, la propulsió: mitjançant un motor anaeròbic en el qual, a més a més, en la combustió, i mitjançant la reacció de diversos productes químics afegits, produia l'oxigen necessari (emmagatzemant-se en un dipòsit hermètic) per a la respiració de la tripulació, amb la qual cosa es resolia per primer cop el dificil problema dels submarinistes: el de la renovació de l'oxigen; per altra banda, un cop sumbergit, la nau emergia buidant els tancs inundats d'aigua mitjançant aire a pressió que s'hi injectava amb les corresponents bombes. L'Ictineu II fou avarat (posat en mar) el 1864. El 1891, Narcís Monturiol publicà Assaig sobre l’art de navegar per dessota de l’aigua, la memòria sobre els projectes i recerques que va dur a terme sobre les naus submarines. Ictineu I (1859) crèdits de la imatge: Wikipedia [http://ca.wikipedia.org/wiki/Narcís_Monturiol_i_Estarriol] És en commemoració Narcís a Monturiol que un projecte de submarí per a la recerca oceanogràfica duu el seu nom: l'Ictineu III, del Centre Català de Recerca Submarina [ http://www.ictineu.net/ ] i l'empresa Ictineu Submarins S.L.. És també molt recomanable el video Els somni de l'Ictineu (del programa de TV Thalassa)

Sellos postales sobre los viajes de circunnavegación en pequeños veleros

http://www.shipsonstamps.org/Topics/html/wsegler.htm
(Francis Chichester, Robin Knox-Johnson, Bernard Moitessier, Vito Dumas, Alain Gerbault, Joshua Slocum, Krystyna Chojnoswka-Liskiewicz, entre altres)

Les goletes de Grand Banks ( Terranova )

Les goletes de Grand Banks (també dites de Terranova), aparegudes a finals del segle XIX, eren embarcacions molt més segures que les goletes-clíper - vegeu Baltimore clipper (Baltimore, Maryland, USA)- que, fins aquell moment, eren emprades a bastament, principalment per al comerç, les quals, per bé que eren embarcacions molt ràpides, no eren pas prou estables davant dels temporals. Gràcies a les aportacions del capità J.W. Collins (de Gloucester, Massachussets, USA) i de J. D. Lawlor (de New Brunswick, Canada) [4] van aparèixer les goletes dites de Grand Banks (o goletes canadenques): proa recta, popa estreta i el·líptica, amb menys mànega que les goletes-clíper, però amb gairebé un metre més de calat; dos pals i veles de ganivet. El resultat d'aquest disseny va ser un tipus de goleta ràpida, maniobrable, i marinera. L'esboç a llapis (imatge), basat en la goleta Grampus (botada el 1886), l'he fet a partir d'un dibuix previ del llibre de George Goldsmith-Carter: Veleros de todo el mundo, Bruguera, 1970. Les goletes de Grand Banks dedicades a la pesca empraven petits esquifs de fons pla moguts a rem i fent ús de palangres (llargues línies amb hams) enlloc de xarxes. L'excel·lent pel·lícula Capitanes Intrépidos (1937) és tot un clàssic del gènere; el seu guió està basat en un relat de Rudyard Kipling; la pel·lícula, dirigida per Victor Fleming i produïda per Louis D. Lighton, amb la interpretació de Spencer Tracy i Freddie Bartholomew en els papers protagonistes, és un testimoni gràfic d'aquells formidables velers així com un homenatge als pescadors de Grand Banks. Referències: [1] http://en.wikipedia.org/wiki/Schooner [2] http://fr.wikipedia.org/wiki/Goélette [3] http://es.wikipedia.org/wiki/goleta [4] Goldsmith-Carter, G. Veleros de todo el mundo, Bruguera, 1970.

Joshua Slocum i el viatge de l'Spray

El capità Joshua Slocum (va néixer el 20 de febrer de 1844 a Annapolis County, Nova Scotia). Després de tota una vida a la marina mercant, home de mar en terra i sense barco, Slocum es trobà amb un amic, el capità Eben Pierce, el qual li oferí un petit i vell veler (de 36 peus i 9 polzades d'eslora) al qual, un cop refet, li posaria el nom de Spray. La vella balandra que li va oferir el capità Pierce estava varada a Fairhaven (Massachussetts): necessitava importants rehabilitacions per poder tornar a navegar degut al seu precari estat de conservació. Amb les seves pròpies mans el va reconstruir completament i, en un principi, va conservar l'aparell de balandra. Joshua Slocum amb el seu nou Spray va iniciar la seva famosa circunnavegació, la primera en solitari en la història de la navegació, sortint el 24 d'abril de 1895 de Boston (Massachusetts). El Capità Slocum tenia en aquell moment 51 anys. La circumnavegació va acabar el 27 de juny de 1898 a Newport (Rhode Island). Durant el viatge (quan es trobava al Sud del continent americà), va afegir un petit pal de mitjana a popa de l'eix del timó per estabilitazar-lo millor en navegació ja que amb l'ajut de la vela de mitjana; el veler, dotat des d'aquell moment d'aparell de iola, demostrà mantenir el rumb amb vents constants, sense necessitat d'estar molt atent al timó. L'equilibri que li proporcinava la disposició de les veles així com l'estabilitat del disseny del casc van demostrar ser molt eficaços. El viatge del Capità Slocum i l'Spray, es considera la primera circunnavegació en solitari de la història de la navegació a vela (comptabilitzant un total de 46000 milles nàutiques recorregudes). Per bé que han passat més de cent anys, el seu record perdura vivament entre les persones que estem enamorades del mar, dels velers i la navegació. Més avall, transcric un fragment de Sailing alone around the World - la seva publicació més coneguda - on tracta del començament dels treballs de rehabilitació del vaixell que ell mateix va dur a terme. Joshua Slocum es pot considerar també un mestre en l'autoconstrucció. Ja abans, del seu projecte amb l'Spray, el Capità Slocum, juntament amb la seva familia va construir un senzill veler, aparellant de jonc (el Liberdade) amb la intenció de poder tornar a casa quan va perdre el seu barco l'Aquidneck el 1884 - veler (mercant) - en quedar varat a Montevideo. Slocum i l'Spray van desaparèixer el 1909 en un viatge en solitari vers el riu Orinoco.

[ autoria del vídeo: Jonathan Ahlbrand]

Referències: Joshua Slocum Society Joshua Slocum(Wikipedia)

(...) My ax felled a stout oak-tree near by for a keel, and Farmer Howard, for a small sum of money, hauled in this and enough timbers for the frame of the new vessel. I rigged a steam-box and a pot for a boiler. The timbers for ribs, being straight saplings, were dressed and steamed till supple, and then bent over a log, where they were secured till set. Something tangible appeared every day to show for my labor, and the neighbors made the work sociable. It was a great day in the Spray shipyard when her new stem was set up and fastened to the new keel. (...)

[fragment de Sailing alone around the World (Chapter #1) [ ebook ( Project Gutenberg ) | audio-libro ( LibriVox ) ]
(by Captain Joshua Slocum)]

Tradueixo al català:

(...) Per a la quilla, la meva destral va abatre un fort roure que hi havia ben a prop i, per pocs diners, el granger Howard li va donar forma, i també va tallar prou fusta per les quadernes i les traques del meu vaixell. Amb una olla i una autoclau vaig fabricar una caldera per doblegar les fustes i així obtenir la forma de les quadernes - de primer, peces rectes - gràcies al vapor d'aigua que les va fer més flexibles. Després, amb l'ajut d'una tronc, vaig donar-los-hi la curvatura adequada, amarrant-les al mateix durant el temps necessari per tal que prenguessin la forma requerida. Cada jornada treia alguna cosa nova i tangible del meu treball, i els veïns em feien la tasca agradable. Va ser un gran dia, en la petita draçana de l'Spray, el que la llampant nova roda va estar a punt i ajustada a la nova quilla (...)

Leyendo a Bernard Moitessier

Una tarde como la de hoy - hace de esto ya bastantes años -, encontré en una librería una de esas pequeñas joyas del género: "Un vagabundo de los mares del sur", de Bernard Moitessier. No había leído antes ninguno de sus libros, si bien sí conocía ya su forma de ver las cosas por ser uno de los grandes personajes que han contribuido enormemente a la navegación por pasión y devoción. En sus libros, describe los pormenores y detalles sobre sus barcos, formas de capear, inventos y trabajos que el mismo hizo aprendiendo un poco de todo mientras "vagabundeaba" entre mares y estrellas allá por los sesenta. Imagen: El Joshua [ fuente: Wikipedia ], uno de los barcos de Bernard Moitessier, a bordo del cual participó en la Sunday Times Golden Globe Race (1968-1969); se trata de su famoso queche de acero, al que bautizó con ese nombre como homenaje al gran navegante solitario Joshua Slocum

En su último libro ( Tamata y la Alianza ), Moitessier reflexiona sobre el sentido de su vida y lo que representó para él la navegación – por los mares y por la vida – a bordo de sus queridos barcos. Si bien fue un apasionado de la navegación en solitario, siempre tuvo muy presentes a todas las personas a las que amó y, en lo intelectual, practicó un claro humanismo. He encontrado un párrafo que me gustaría transcribir aquí: “(…) Creo que la función de todos nosotros es participar en la creación del mundo [dice esto imbuido por aquel espíritu del mayo francés, tan vivo todavía en el momento que escribió Tamata], cada cual en función de su propia superficie vélica, de su calado, de su tonelaje, de su aptitud a remontar el viento, a capear, o a encajar el peso de las olas rompientes que arrastran el barco (…)”. Creditos de la imagen: Editorial Juventud (portada del libro) Bernard escribió esto convencido que toda persona debe intentar doblar “sus grandes cabos”, a su medida, pero honestamente; el mar es un bello escenario para ello. Su gesto, el mítico gesto, al lanzar con su inseparable tirachinas un mensaje a la cubierta del petrolero con el que se encontró en el Cabo de Buena Esperanza, emocionó en su día a la opinión pública. Inexplicablemente, Moitessier renunciaba al premio de la Sunday Times Golden Globe Race, la primera regata en solitario y sin escalas en la historia de la navegación a vela (1968-1969), precisamente en un momento de la regata en el que ya ningún otro participante1 amenazaba su fulgurante victoria; el mensaje decía: “Continúo sin escala hacia las islas del Pacífico, porque soy feliz en el mar, y tal vez también para salvar mi alma (…)”.

créditos de las imágenes: Editorial Juventud

Un queche, ya sin viento, al final del día

( Costa Daurada. Altafulla, Tarragona )

Un bergantín saliendo del Puerto de Tarragona

El bergantín Cirano saliendo del Puerto de Tarragona

Fenòmens elèctrics a l'atmosfera

Les tempestes elèctriques són sempre perilloses (si ens trobem en zones desprotegides). A la mar, si hem fet malament la previsió meteorològica abans de sortir a navegar (és el primer error per part nostra) caldrà no cometre cap més error en navegació. Si podem entrar a port, cal anar-hi el més de pressa que puguem (si cal ajudant-nos també del motor). De tota manera l'aparell elèctric sempre és perillós.

No obstant això, podem reduir el risc si desconnectem la radio, el GPS i els llums de navegació de servei (podem fer ús de llums de navegació a piles ajustades convenientment als balcons de proa i de popa). Procurarem no tocar objectes metàl·lics amb les mans nues. És molt important aïllar-nos amb guants i botes d'aigua. Tothom que no faci falta a la banyera ha de baixar a la cabina. Cal tancar les ventilacions si aquestes donen corrents important d'aire. Podem també improvisar una línia “de terra” donant un parell de tombs a un tram de cadena al voltant del pal i arriar-la per una de les bandes a un parell de metres de profunditat. Tots els objectes punxeguts que hi pugui haver a la banyera s'han de portar a la cabina. Fet tot això, només cal tocar fusta, donar dos tombs sobre un mateix, i esperar que tot surti bé.

La muntanya és un lloc ideal per atraure el llamps: gendarmes punxeguts, determinades roques (el Canigó, per exemple, és una zona d'alt risc), els forts corrents d'aire (anant dels cims a les valls i de les valls als cims). A qualsevol indret del Pirineu o del Prepirineu es poden donar violentes ràfegues de vent, tormentes amb aparell elèctric i calamarses. A muntanya, els canvis poden ser molt sobtats i això fa precisament que sigui més complicat protegir-se que no pas a la mar. A la mar, sempre m'ha funcionat la previsió i espero que continuï sent així i, a més, de tota manera, la probabilitat que un llamp ens agafi de ple sempre és més gran en terra que a mar.

Vora un llac o un estany, o navegant en una canoa, és força més probable que les descàrregues vagin a parar a terra perquè el llamp troba més facilitat per conduir la càrrega elèctrica on hi ha objectes que ionitzin localment l'atmosfera (xemeneies, corrents d'aire, pals, antenes, ...) i que, lògicament, actuaran com a parallamps naturals. Les ribes dels llacs poden ser especialment perilloses, però, perquè els corrents d'aigua poden contenir salts dissoltes que en crear petits corrents elèctrics facilitin el pas de la descàrrega a través d'aquests; podem dir quelcom semblant pel que fa als salts i corrents d'aigua (rius, cascades, etcètera).

Barques de fons pla de la Costa de la Luz (Cadiz): les chalanas [artículo en catalán]

Detall de la construcció i el fons pla d'aquest tipus d'embarcació conegut amb el nom de chalana

cliqueu damunt la imatge per veure-la amb més detall



proa de l'embarcació
cliqueu damunt la imatge per veure-la amb més detall

Vaig fer aquesta fotografia d'una barca de fusta, de fons pla i per tant de poc calat per poder feinejar en les aigües de poca fondària pròpies de les desembocadures dels rius, avarada a la sorra, prop de l'embarcador de San Lucar de Barrameda (desembocadura del riu Guadalquivir, Cádiz) on es pren el barquet que remunta una mica el riu per fer una visita dels parcs de Doñana.





La fotografia mostra la una de les ribes del riu Guadalquivir, amb les famoses dunes cobertes de la vegetació característica.


El llibre de Claude Bonnet: Manual del aprendiz del carpintero de ribera, Llagut, 3a edició, 2005. ISBN 84-96116-03-4 tracta la construcció, de manera força acurada, d'una xalana.




Vista completa de la barca de fusta, en la qual podem apreciar la forma del mirall de popa i també les amures de l'embarcació.

La construction en bois. Les techniques modernes [artículo en francés]

1. bois moulé
   
   
2. bois moulé de contreplaquée (CP)
   
   
3. contreplaquée (CP) bouchain (pantoc) [Le bouchain (pantoc) est une partie de la coque d'un bateau. Plus précisément la forme de la coque. Exemple : bouchain arrondi ou bouchain franc ou droit comme l'optimist ou le vaurienSi le bouchain est arrondi, la coque est dite « en forme » ; s'il est anguleux, la coque est dite « à bouchains vifs ». Selon le nombre de ces angles, la coque sera à simple, à double, ou triple bouchain. Quand deux bouchains sont très rapprochés, on parle de coque « en redans ».]
   
   
4. petites lattes (strip planking)
   
   
5. clins de contreplaquée (CP)
   
   
6. contreplaquée (CP) cousu-stratifié
   

• Referències:
  
  • http://en.wikipedia.org/wiki/Boat_building
    
  • http://jordanboats.co.uk/JB/build_methods.htm
    

La construcció de velers a Catalunya i les Balears al llarg del segle XIX i començaments del XX [artículo en catalán]

Estic llegint la reedició (d'Editorial Noray, Barcelona, 1996) del llibre d'Emerencià Roig, La Marina del Vuit-Cents [original publicat el 1929]. Un dels seus capítols el dedica a la classificació dels velers mercants (d'entre 400 i 700 tones de desplaçament) que van navegar durant el segle XIX. En faig aquí un petit resum. Fragata Aquest era el veler d'aparell més complet i complicat. Desplaçava entre 400 i 700 tones. Tenia bauprès i tres pals (trinquet, major, i messana). Cada pal constava de tres trams, amb crusetes, cofes, i cinc vergues (amb les respectives veles rodones); el de messana tenia a més, botavara i pico. Corbeta (o bricbarca) Similar a una fragata, però més petit. Desplaçava entre 300 i 500 tones. El pal de messana tenia només dues peces (enlloc de tres), amb cruseta de botavara i de pico. Bergantí (o bergantí rodó) Desplaçava entre 200 i 300 tones. Tenia bauprès i dos pals. Cada pal constava de tres peces (com una fragata) [el pal de més a popa constava també de botavara i pico]. L'aparell era força complicat. Bergantí-goleta (o bergantí-goleta de dos pals) Desplaçava entre 200 i 250 tones. Tenia bauprès i dos pals. El pal trinquet era com el d'un bergantí rodó (com el d'una fragata) i el pal major com el d'un pailebot (de dues peces, amb cruseta, botavara i pico) Bergantí-goleta de tres pals Desplaçava entre 300 i 400 tones. Tenia bauprès i tres pals. El pal de més a proa era com el d'una fragata (cinc vergues); i els altres dos, com els d'un pailebot (amb veles àuriques), cada un de dues peces (amb cruseta, botavara, i pico). Pollacra (o pollacra rodona) Desplaçava entre 200 i 250 tones. Tenia bauprès i dos pals. Els dos pals eren com els d'un pailebot (de dues peces). Cada pal (trinquet i major) tenia cinc vergues; i el pal major, a més, tenia cruseta, botavara i pico. Pollacra-barca (o pollacra-bricbarca, o pollacra-corbeta) Amb el desplaçament d'una corbeta (entre 300 i 500 tones), tenia tres pals; el trinquet i el major eren com el d'una pollacra rodona (dues peces, cinc vergues), i el de messana com el d'una corbeta (o bricbarca) [dues peces i veles àuriques, amb cruseta, botavara i pico]. Pollacra-goleta de tres pals Amb el desplaçament d'un bergantí-goleta de tres pals (entre 300 i 400 tones), tenia tres pals; el trinquet i el major eren com el d'una pollacra rodona (dues peces, cinc vergues), i el major i el de messana com els d'un bergantí-goleta de tres pals [de dues peces cada un, amb veles àuriques, amb cruseta, botavara i pico]. Pollacra-goleta de dos pals Una pollacra-goleta desplaçava entre 300 i 400 tones (com una pollacra rodona), tenia dos pals; el trinquet com el d'una pollacra rodona (dues peces, cinc vergues), i el major com el d'un bergantí-goleta [veles àuriques, amb cruseta, botavara i pico]. Bergantí-pollacra Desplaçava entre 300 i 400 tones (com un bergantí-goleta de dos pals), tenia dos pals; el trinquet com el d'un bergantí-goleta (de dues peces, [amb quatre vergues ]), i el major amb vergues per a veles rodones, i també amb cruseta, botavara i pico (per a la vela àurica). Pailebot de dos pals Desplaçava al voltant de 200 tones (exemple: el Santa Eulàlia), tenia dos pals; el trinquet amb una verga i el major amb veles àuriques, cruseta, botavara i pico. Pailebot de tres pals Tenia tres pals, amb veles àuriques. Cada pal amb botavara i pico. Exemple: el Santa Eulàlia) Goleta Desplaçava al voltant de 200 tones, tenia dos pals (com el pailebot de dos pals); el trinquet amb cofa i quatre vergues i el de popa, cruseta, botavara i pico. Místic Vaixell de vela llatina que desplaçava al voltant de 100 tones; tenia tres pals (verticals): l'un a proa, l'altre al mig [amb veles mestres]; i el tercer, a popa, proveït de mitjana. A més, a proa duia un botaló (amb un floc) i, a popa, un altre botaló anomenat caçaescotes Xabec Vaixell de vela llatina. Tenia un desplaçament semblant al d'un místic. Arborava tres pals (verticals els de popa i del mig ) i, el de proa, decantat endavant Barca mitjana (o barca de mitjana, o falutx, o llaüt) Vaixell de vela llatina, amb un desplaçament aproximat de 80 tones. Tenia dos pals; al mig, arborava el pal més alt, decantat endavant i proveït d'una mestra; i a popa, hi havia un pal més curt i vertical amb una vela anomenada mitjana. A proa, també duia botaló. Balandra Desplaçava al voltant de 80 tones. Tenia un sol pal el qual duia també inserida una verga (per fer l'ús afegit d'una vela rodona). Algunes baladres, a popa, aparellaven també mitjana, amb una antena i caçaescotes [Observació: Deixant de banda la verga del pal per a la v. rodona, la vela mitjana d'aquestes balandres (les que la duien) ens recorda les modificacions amb què el capità Joshua Slocum va preparar la seva famosa balandra Spray (en la seva recalada a Rio de la Plata) per millorar l'estabilitat de rumb i la seguretat abans de posar rumb a l'Estret de Magallanes] Quetx En el context de la classificació de la marina catalana del vuit-cents, es considera aquesta una embarcació ben singular perquè, segons sembla, n'eren ben pocs i, a més, tenia un aparell peculiar. Desplaçava unes 150 tones i tenia dos pals: el de proa (amb una vela mestra) com el d'un xabec (decantat endavant) i el de popa com el d'un pailebot (vela cangrea, amb botavara i pico). Unitats d'arqueig o de capacitat comercial (per a l'arqueig brut i l'arqueig net): 1 Tonelada Moorsom = 100 peus cúbics = 2,83 m3 (aproximadament) tipus de veles: veles de ganivet (o àuriques): v. al terç, v. llatina, v. de guaira, vela cangrea, v. del guarniment bermudià, etcètera rodones o quadres (pròpies de l'aparell rodó o de creu) Referències: ROIG, E. La Marina del vuit-cents, Editorial Noray, Barcelona, 1996 (edició original: Barcelona, 1929) SAMPOL, R. Velers de les Balears, Miquel Font Editor, Palma de Mallorca, 1996 JAIME, R. La maniobra dels velers de creu, Edicions UPC, Barcelona, 2002